La Spartakusbund va ser el grup format per Rosa Luxemburg i el seu cercle d'intel·lectuals que s'oposaren a la Primera Guerra mundial des de la posició antimilitarista i socialista. Firmaren els seus escrits com a Spartacus. A poc a poc els membres de la Lliga Spartacus van anar sent empresonats. En la seva majoria, els membres de la Lliga eren militants del Partit Social Democràtic Independent, que a partir de 1918 es va convertir en el partit de masses del moviment obrer alemany radical. Més tard, es va configurar com a hereu de la Lliga Spartacus el Partit Comunista Alemany.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

The waste of land, Eliot (1922)



T. S. Eliot, iniciador de la poesia en llengua anglesa moderna del segle XX, escriu aquest poema, Waste of land (aquí un primer fragment) després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta poesia simbolista retrata la destrucció d'un antic món (el previ a la Gran Guerra) i la inauguració d'un de nou, que neix de les cendres de l'anterior.
    
I. THE BURIAL OF THE DEAD

APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering       
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers.
(...)
What are the roots that clutch, what branches grow
Out of this stony rubbish? Son of man,
You cannot say, or guess, for you know only
A heap of broken images, where the sun beats,
And the dead tree gives no shelter, the cricket no relief,
And the dry stone no sound of water. Only
There is shadow under this red rock, 
(Come in under the shadow of this red rock),
And I will show you something different from either
Your shadow at morning striding behind you
Or your shadow at evening rising to meet you;
I will show you fear in a handful of dust.


Traducció al català:

I. L'ENTERRAMENT DELS MORTS

 
Cruel arriba el mes d’abril, llevant
lilàs en terres mortes, barrejant
memòria i desig, estarrufant
amb la pluja les arrels ertes.
L’hivern ens va tenir calents, colgant
la terra sota neu d’oblit, peixant
vides somortes amb tubèrculs.
(...)
 
¿Quines són les arrels que s’arrapen, quines branques creixen?—
en aquesta pedregosa desferra? Fill de l’home,
tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes sinó un munt d’imatges fetes a trossos; on el sol bat
i on l’arbre mort no dóna empara ni dóna el grill consol ni remor d’aigua el roquerar eixut. Només
hi ha ombra al dessota d’aquesta roca roja,—vine a l’ombra d’aquesta roca roja
i et mostraré una cosa que és diferent tant de la teva ombra al mati corrent darrera teu
com de l’ombra a la tarda que creix al davant teu; et mostraré la por en un grapat de pols. 

(Fragment de The waste land, traducció de Joan Ferraté).







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada