La Spartakusbund va ser el grup format per Rosa Luxemburg i el seu cercle d'intel·lectuals que s'oposaren a la Primera Guerra mundial des de la posició antimilitarista i socialista. Firmaren els seus escrits com a Spartacus. A poc a poc els membres de la Lliga Spartacus van anar sent empresonats. En la seva majoria, els membres de la Lliga eren militants del Partit Social Democràtic Independent, que a partir de 1918 es va convertir en el partit de masses del moviment obrer alemany radical. Més tard, es va configurar com a hereu de la Lliga Spartacus el Partit Comunista Alemany.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Aurora de esperanza, 1937

La Segona República representà l'Edat d'Or del cinema espanyol. Durant la guerra civil la producció no es va aturar però va disminuir a causa de la dificultat i del cost que suposava. Amb l'esclat de la guerra, el cinema passà a ser utilitzat com a mitjà de difussió dels missatges dels dos bàndols implicats. La causa va ser la presa de consciència dels dos bàndols de la importància de l'ús de les imatges per la propaganda política.
El cinema republicà, tal i com havia passat amb la creació de l'URSS i la nacionalització del seu cinema, es posà al servei de la propaganda d'Estat. D'aquesta manera s'exaltaven uns ideals i es creava un cinema de caire populista. Els temes, freqüentment eren d'escenes quotidianes.
L'any 1937 la producció cinematogràfica fou molt elevada en el bàndol republicà, i avançà paral·lelament al naixement d'una escola documentalista durant la guerra a Espanya. Des dels sindicats es controlà aquesta producció i es col·lectivitzà des de l'àmbit anarquista, mostrant la línia del Congrés de Saragossa del maig de 1937.



Un exemple n'és aquest llargmetratge, Aurora de esperanza, fruit de la productora barcelonina SIE Films (Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films) i dirigit per Antonio Sau Olite. Es proposa retratar la vida del proletariat català de l'època des de l'òptica anarquista. Aquest document d'alt nivell de crítica social mostra també el clima de la preguerra i l'atur com a fil argumental. 
Amb la repressió franquista de la post-guerra, es Antonio Sau va ser detingut. En el judici es passà la pel·lícula per tal de valorar la seva culpabilitat; cosa que posa de relleu la importància que estaven adquirint ja des d'inicis de la República, els mitjans audiovisuals en la política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada